Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des don veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per lenigmàtica activitat del pare i per loriginal educació rebuda duna mare dividida entre limpuls irresistible dapartar la filla de les consignes del Règim i la por daïllar-la excessivament de la normalitat imperant. La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat dun home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no nhi ha prou amb la discreció i lafabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.