Amb aquesta punyent novel·la autobiogràfica, Christine Angot reprèn un tema central en la seva vida i la seva literatura: lincest, els abusos que va patir per part del seu pare, un home dèxit membre del servei de traducció del Consell dEuropa, des de la preadolescència fins a la vida adulta, quan ja estava casada. Angot ha tractat la qüestió des de diversos punts de vista a LInceste, Una setmana de vacances publicada en aquesta col·lecció i Un amour impossible. Ara, a El viatge per lest, posa tot el focus en la filla, la víctima de labús. És des de la seva perspectiva que es narra la història, encara que potser caldria parlar de perspectives, ja que se succeeixen la visió de la nena, la de ladolescent i la de la dona adulta. Aquesta és la història dels fets que marquen una vida, una història de solitud i silencis. És també, potser, la novel·la amb què Angot aconsegueix tancar per fi la ferida. El llibre sha convertit en un esdeveniment literari a França i ha estat guardonat amb els premis Médicis i Les Inrockuptibles del 2021.